La història de l’església de Sant Cristòfol es remunta a 1798, quan el gremi de mariners en va posar la primera pedra. La portalada barroca amb motius marins i costumistes és un dels seus elements més rellevants, juntament amb la imatge de granit del patró dins d’una fornícula. La seva benedicció és de 1820 i depenia de la parròquia de Sant Pere de Premià (Premià de Dalt). L’any 1841 s’esdevingué la segregació eclesiàstica, cinc anys més tard que la divisió municipal (1836). A l’inici de la Guerra Civil espanyola (juliol de 1936) un foc provocat la va destruir. Es va reconstruir acabada la guerra de la mà dels arquitectes Artur Puig Riera, que en va fer els plànols a partir de l’edifici anterior conservant la planta de creu llatina amb tres naus i creuer, i Lluís Bonet Garí, autor de la torre del campanar i que aprofità unes columnes salomòniques barroques provinents d’una església de Navarra per construir el baldaquí de l’altar major.

Separata de NOVUM SPECULUM. Josep M. Martí Bonet (Arxiu Diocesà BCN, 2012)