Plaça de la Constitució, plaça Vella, plaça del Mercat, plaça de la República, plaça de Calvo Sotelo… són noms antics de la plaça de l’Ajuntament, la primera de la història de la vila i escenari de nombroses festes populars d’ençà que, el 1836, Premià de Mar assolí la independència de Sant Pere de Premià (avui, Premià de Dalt). Hi podem contemplar l’església de Sant Cristòfol, la història de la qual es remunta a 1798, quan el gremi de mariners en va posar la primera pedra. La portalada barroca amb motius marins i costumistes és un dels seus elements més rellevants. El 1841 Premià de Mar obtingué la segregació eclesiàstica i esdevingué un municipi menut, però amb tots els ets i uts. L’edifici original va ser pràcticament destruït durant la Guerra Civil. La seva reconstrucció va culminar el 1959 amb l’erecció del campanar.
La plaça de l’Ajuntament és la primera plaça de la història de Premià de Mar i escenari de nombroses festes populars: des de ballades de sardanes a diades castelleres, sense oblidar l’assalt pirata que els premianencs patim any rere any pels volts del 10 de juliol, Sant Cristòfol, patró de la vila.
La majoria dels plàtans són a la plaça des de la Festa de l’Arbre de 1915, en època de la Mancomunitat de Catalunya. Des de l’ombra que ens ofereixen podem contemplar l’església de Sant Cristòfol, un edifici clau en la identitat premianenca fins i tot més enllà de la seva transcendència religiosa. La història del temple es remunta al 1798, any en què el gremi de mariners de Premià en col·locà la primera pedra en uns terrenys cedits per la família Manent.
L’església de Sant Cristòfol es va començar a erigir en un municipi i es va acabar en un altre. L’inici de la construcció es va fer quan aquest veral encara era part de Sant Pere de Premià, avui Premià de Dalt. Premià de Mar va aconseguir la seva independència municipal el 1836, però no seria fins cinc anys més tard que obtindria també la segregació eclesiàstica, quan el dia de Sant Cristòfol de 1841 es va poder oir missa de forma autònoma respecte a la parròquia de dalt. En aquell moment, doncs, Premià de Mar esdevingué un municipi amb tots els ets i uts.
L’edifici que podem veure avui dia, però, té poc a veure amb el que va ser escenari de les primeres disputes entre els dos Premià, ja que l’original va ser destruït a l’inici de la Guerra Civil (1936). La reconstrucció va començar als anys quaranta del segle XX i va finalitzar amb l’erecció del campanar el 1959, una obra que va costar tres-centes mil pessetes, que avui vindrien a ser uns mil vuit-cents euros. Però el projecte inicial era un xic diferent de la imatge que en tenim avui: el bisbe de l’època va ordenar la recol·locació del campanar a la posició frontal des d’on avui sentim repicar les campanes Tecla i Jacinta.
Val la pena destacar que en la reconstrucció del temple es va poder recuperar la magnífica portalada barroca amb motius mariners, la qual hom havia preservat en el moment de l’incendi i destrucció de l’edifici.
+info (edificis i béns protegits)