Segons la tradició medieval, un camí o un indret esdevenien llocs públics si hom els recorria amb una creu alçada, fos per una processó, un enterrament… Això succeí quan Premià es partí en dos (1836). Per delimitar bé fins on havia d’arribar cada terme municipal, un seguici presidit pel rector de Sant Pere va recórrer al pas de la creu des del Masnou i Teià, on hi ha la primera fita de pedra indicativa, i anà marcant el terme i col·locant-hi fites fins a Vilassar. No obstant, alguns propietaris van burxar perquè el seguici es desviés dels seus terrenys del Camí del Mig cap al torrent de Santa Anna i el camí de Can França. Aquest fet condicionà els límits municipals que encara avui són vigents.