El tipus d’assentament principal serà el que ells mateixos anomenaven villae (vil·les), és a dir, cases de camp. És evident, tal i com l’arqueologia ha demostrat, que el poblament romà fou dispers i molt abundant a la comarca del Maresme, i Premià de Mar no n’és cap excepció. Un dels exemples més destacats és la vil·la de la Gran Via – Can Ferrerons, una casa senyorial amb un mosaic d’uns 50 m2.
En dur-se a terme les obres del nou col·lector, a finals de l’any 1999 i principis del 2000, en el seguiment arqueològic efectuat en el carrer Mn. Jacint Verdaguer, es va poder excavar una altra part d’aquest assentament romà, la qual correspon essencialment a magatzems, tallers, forns i altres elements productius de la vil·la (l’anomenada pars rustica, en contraposició a la pars urbana o residencial). Els treballs arqueològics realitzats han demostrat l’existència de tres fases per a aquest sector de la vil·la, que es daten entre finals del segle I aC – inicis del segle I dC i el segle V dC, és a dir, ja a la fi del món romà.
A finals de l’any 2000 es descobriren noves restes arqueològiques als terrenys de l’Horta Farrerons. En aquesta ocasió es tractava d’un element arquitectònic singular que pertanyia al mateix assentament que les restes de la Gran Via i del col·lector. Es tracta d’un edifici de planta octagonal, d’uns 750 m2 que fou excavat principalment al llarg de l’any 2001. Aquesta construcció és de gran rellevància i en aquests moments és única a Catalunya. Aquest edifici fou utilitzat presumiblement entre els segles V i VI dC. Naturalment, al llarg d’aquests segles les seves parts van tenir diversos usos: com a banys privats (balnea), com a lloc de premsat i magatzem, com a habitatge, com a lloc de fosa de metalls o, fins i tot, com a necròpoli en la seva darrera fase. En aquest lloc s’ha trobat, reaprofitada, una peça excepcional: un mil·liari o marcador de milles, datable en el segle IV dC, que és el segon que es troba a la comarca.
En els anys 2002 i 2006 s’han pogut excavar també altres restes pertanyents a la mateixa propietat, situades per sobre de la plaça del Dr. Ferran, on s’han trobat noves restes que confirmen la gran extensió de la vil·la romana de la Gran Via-Can Ferrerons, de l’entorn de 5,5 hectàrees.
Un altre jaciment romà rellevant de Premià és la necròpoli situada en els actuals jardins del Palmar, que va ser destruïda per les excavadores l’any 1976 i que contenia més de setanta tombes datables en el Baix Imperi (segles IV – V dC). En destacaven algunes àmfores de procedència itàlica utilitzades com a tombes de criatures, de les quals actualment se’n coneixen escassos exemplars a la península Ibèrica. Com a curiositat destacava la tomba d’un nen, que al voltant del cap portava una corona feta de cargols marins.
Hi ha altres jaciments romans destacables a Premià de Mar, com per exemple els tres abocadors excavats durant la primera fase de construcció de l’anomenada illa de Premià (els antics Frigorífics), amb una cronologia situable entre els anys 100 aC – 70 dC.
El Camí del Mig és el ramal de la Via Augusta que havia estat construïda pels romans entre els anys 10 i 8 aC i va ser una de les vies de comunicació més importants de l’Imperi Romà. Dos mil anys després encara s’utilitza.
Artista: Joan Anton Soria
Joan A. Soria és artista recent. Quasi tota la seva trajectòria ha estat a Premià de Mar. Va estudiar belles arts a Lleida amb Leandre Cristòfol. Actualment és aquarel·lista sketcher.