Quan s’apropava la festa major era freqüent emblanquinar i pintar les cases del poble, per dins i per fora, per tal que tot estigués a l’alçada de la celebració. Aleshores, la festa major eren bàsicament la missa i el ball d’envelat, que era l’acte central de la festa, i que es deia així perquè l’espai del ball es cobria amb veles de vaixell. Primer es va fer a la plaça de l’Ajuntament i després, durant molts anys, a la plaça Nova. De fet, fins no fa gaire encara es podien veure les grosses anelles clavades a la paret d’una de les cases que donen al carrer de la Plaça i que servien per subjectar l’envelat. Al ball d’envelat hi era convidat sobretot el jovent dels pobles de la rodalia, que formaven una mena de clans més o menys tancats. De vegades hi havia aldarulls, la qual cosa provocava que l’any següent els joves d’aquell poble concret no fossin convidats. Alguna cosa va succeir a la festa major de 1887 perrquè el programa de balls de l’any següent explicava en una nota que “Quedan excluidos de tomar parte en el baile los del Pueblo de Cabrils”.
Des d’aleshores han canviat moltes coses a la festa major de Premià de Mar. L’any 1996 es va introduir un acte aparentment d’escassa importància a la Festa Major d’aleshores: l’escenificació d’un desembarcament pirata, d’aquells que es van patir a la nostra comarca sobretot en els segles XVI i XVII. Tot i estar dotada amb pocs recursos econòmics, i ni tan sols constar al programa de festa major d’aquell any, aquesta representació va agradar molt i aviat més i més gent va voler participar en el seu muntatge i escenificació. Avui, quan a Premià algú parla del desembarcament, a seques, tothom sap a què es refereix. +info: La Festa Major d’estiu
Artista: Pol Peiró
Pol Peiró Navarro, artista premianenc neix a Premià de Mar el 1994. Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Peiró realitza la seva primera exposició, “Elemental”, l’any 2011 al Centre Cívic de Premià de Mar, alternant el treball de taller amb els estudis, guiat pel mestratge de Josep Maria Codina, Paulí Josa i Miquel Fernández. És així com comença a realitzar diverses exposicions i a participar en mostres col·lectives, alhora que rep els primers reconeixements en concursos de pintura i dibuix, entre els que destaca el Primer Premi del concurs de Pintura Ginefiv, d’abast estatal.
El mestratge dels pintors Josa i Codina esdevenen fonamentals en la seva trajectòria. Compartint amb ells hores d’estudi i de taller, Peiró comença la recerca del seu propi llenguatge plàstic, basat fonamentalment en el color, la taca i la visceralitat del gest, prescindint de qualsevol element figuratiu de referència. En el camí d’aquesta recerca del llenguatge propi realitza les seves primeres exposicions, entre les quals destaca “Cremant Núvols” a la Sala premiArt (la primera plenament abstracte), “Sense Embuts” a l’espai Capgròs i “Geo-graphies”, a la Galeria Lolet Comas de Mataró.
Paral·lelament al seu treball abstracte, Peiró comença un seguiment en viu de l’actualitat política catalana a través del testimoniatge gràfic, un projecte que acaba amb la realització d’una exposició itinerant per diferents indrets de Catalunya i que clou definitivament amb la publicació d’un llibre on recull les seves vivències artístiques com a retratista de personalitats polítiques.
L’any 2017 és un dels 8 artistes emergents seleccionats per al projecte Barcelona Porsche Art, una acció artística que consisteix en la creació d’una obra damunt del capó d’un Porsche 911 amb finalitats solidàries.
En l’actualitat, Peiró continua el seu procés de creació exposant en diversos espais i institucions, entre les quals destaquen les seves darreres mostres individuals “Supernova”, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida i “Càlida Tardor”, al Museu Arxiu de Llavaneres.