Les primeres dades que fan referència a l’existència d’una ermita dedicada a Sant Cristòfol daten de 1798, quan es posa la primera pedra i es beneeix. La construcció es fa als terrenys cedits per la família Manent anomenats aleshores “La Romaguera”. Però fins el 10 de juliol de l’any 1820 no s’hi celebra la primera missa. No és fins l’any 1841 que Sant Cristòfol aconsegueix constituir-se com a parròquia independent de la de Sant Pere de Premià; no sense maldecaps, tot i que des de l’any 1836 ja hi havia ajuntament. A partir d’aquest moment s’inicia un projecte d’ampliació del temple que trigaria força anys a finalitzar. L’aspecte d’aquell temple el coneixem per alguna fotografia conservada i hi veiem l’aspecte de l’actual església, ja que es va seguir el mateix model, si més no pel que fa a la planta.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) l’església de Sant Crisòfol va ser incendiada i enderrocada a mà. El mur perimetral va quedar a un metre d’alçada. La reconstrucció va començar als anys cinquanta i va finalitzar amb l’erecció del campanar el 1959, una obra que va costar tres-centes mil pessetes de l’època (uns mil vuit-cents euros).

El temple té una planta de creu llatina amb tres naus, la central més ampla i dues de laterals on s’ubiquen alguns altars. L’eix principal correspon a l’entrada i al presbiteri amb capçalera recta i l’eix transversal, al transsepte o creuer. A l’esquerra del presbiteri hi ha la sagristia i a la dreta, la Capella del Santíssim; es comuniquen per darrere. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i en l’eix principal el carener és perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el creuament dels dos eixos s’alça una cúpula sobre quatre petxines il·luminada per un llanternó. El campanar s’ubica a l’esquerra, és octagonal sobre base quadrada i rematat amb torre octagonal més petita i pas perimetral amb barana de balustrada; tot rematat amb un pinacle i una creu al capdamunt. Les campanes es diuen Jacinta i Tecla i es van beneir a mitjans dels anys 60 del passat segle. Per sota el nivell de les campanes, hi ha quatre rellotges. La façana és d’estil barroc seguint les línies de l’antiga església. El parament és pla amb cornisa dibuixada i rosetó central. L’element més destacable de la façana i de tota l’església és la portada barroca de pedra granítica amb motius mariners. A l’interior també destaca el baldaquí, d’estil barroc salomònic. +info: Església de Sant Cristòfol

Artista: Santi Domínguez

En Santi va néixer l’any 1967 a Mataró, on va viure fins els 32 anys. Actualment resideix a Premià de Mar.

Trajectòria artística. La seva vocació artística ve de ben petit, encara que la practiqués només de manera autodidacta. La seva formació pictòrica, que s’inicia als 38 anys, va totalment lligada a Josep Novellas, amb qui comença els seus estudis de dibuix i pintura, estudis que continuarà fins el 2009, quan va morir el mestre.

Formació artística. A manera de resum de la formació d’en Santi direm que va cursar estudis de dibuix i pintura amb Josep Novellas del 2005 al 2008. Un curs de gravat amb Manuel Prieto (Punta seca i Carborundum) el 2007, i ja a l’Espai Novellas els tallers Del gris al color amb Alberto Romero, Composició i Variacions sobre un mateix tema amb Albert Alís, La nit i el dia en el paisatge amb Marta Duran, Vidre i transparències amb Albert Alís i Al natural amb Alberto Romero, tots al 2009.

 A la mort de Novellas en Santi ha seguit evolucionant en forma de grans etapes, que ha anat tancant progressivament després d’haver-les exposat en nombroses ocasions, però que es basen sempre en el seu particular estil a mode de taca, de la que en sorgeixen les formes.

 Després d’aquesta etapa en Santi ha seguit pintant, però sense més estudis acadèmics. Ha realitzat al voltant d’un centenar d’exposicions individuals i col·lectives en diversos llocs nacionals, estatals i a l’estranger. També ha obtingut diversos premis i reconeixements. Més informació a https://www.santidominguez.cat/