Des de Premià de Mar sortien barques de pescadors que no s’endinsaven gaire, sinó que anaven resseguint la costa de tota la península Ibèrica o es dirigien cap al sud de França, al golf de Lleó. Aquestes barques anaven allà on hi havia peix i feien el que s’anomena pesca de cabotatge, sense perdre la costa de vista. En molts casos hi anaven amb barca de mitjana. A Huelva hi ha la Isla Cristina que va ser fundada per pescadors del Maresme i els seus carrers tenen noms com Mataró, Canet, Blanes o Premià.

Un altre tipus de viatge que va tenir el seu moment més àlgid entre 1790 i 1900, va ser el de comerç transoceànic que suposava un viatge per mar que podia durar al voltant de 3 mesos. Aquests viatges es feien amb corbetes de 40 o 50 metres d’eslora que sortien de Barcelona en direcció sud fins a Gibraltar, on es registraven totes les entrades i sortides de vaixells, i des d’allà anaven directament cap a Amèrica. El comerç es feia amb Amèrica, però també hi havia vaixells que anaven cap a Àsia. Majoritàriament comerciaven amb vins, aiguardents i indianes.

Premià de Mar va tenir un paper molt actiu a l’anomenada carrera de les Amèriques i va proporcionar sobretot pilots i mariners, a més d’algun capità.

Alguns carrers de Premià tenen el seu nom relacionat amb les tasques del comerç d’ultramar. Així, el carrer de Gibraltar es diu així perquè aleshores a la farmàcia de Can Fontrodona es rebia el popular Brusi, el Diari de Barcelona, que portava la llista dels vaixells que, provinents de l’Atlàntic, havien passat l’estret. Les famílies dels mariners embarcats anaven a la farmàcia a consultar el diari i així podien saber quants dies trigarien a veure els seus familiars.

Nostra senyora de la Cisa era una mare de déu del mar, per això a l’ermita de la Cisa hi havia exvots de mariners que agraïen els favors de la mare de déu, que els havia salvat de morir a la mar. Que els viatges transatlàntics eren perillosos ho evidencia una dita marinera que fa: «No sap a Déu pregar qui no surt a la mar.»

A Premià de Mar hi havia drassanes on es construïen barques de pesca. Estaven situades al Pla de l’Os.

Artista: Laura Solano

Laura Solano neix a Neiva, Colòmbia, l’any 1990. El 2001 arriba per primer cop a Premià de Mar on posteriorment iniciarà la seva trajectòria artística en el TRAÇ, amics de les arts. El seu estil és principalment figuratiu i plasma en les seves obres amb més freqüència el paisatge i la figura amb pintura acrílica, aquarel·la i pastel. Destaca el domini del color i l’harmonia en l’elaboració de les tonalitats.

Ha participat en diferents exposicions col·lectives i activitats artístiques a nivell nacional i internacional en ciutats com Amsterdam, Madrid, Barcelona, Hernani, Saragossa i Gandia, entre d’altres. Actualment continua creant noves composicions i aprenent noves tècniques al taller L’Andana. L’art és la seva via d’expressió, reivindicació i suport a iniciatives solidàries i de defensa dels drets humans.