Premià de Mar neix com a municipi l’any 1836 en deixar de ser el veïnat de mar i obtenir la independència civil de Sant Pere de Premià.
Els primers intents de separació del veïnat de mar es produeixen l’any 1823. Llavors ja es va veure que seria molt complicat i traumàtic separar-se de Sant Pere de Premià i aquest primer intent va ser avortat, però hom no va desistir-ne.
Hi havia diverses raons per independitzar-se. Tot i que al veïnat de mar hi havia una petita església, la missa se celebrava a la parròquia de Sant Pere de Premià i els feligresos havien de pujar i baixar cada vegada que volien anar a ofici. Aquest camí també l’havien de fer per despatxar qualsevol tràmit amb l’Ajuntament. El camí que comunicava el veïnat de mar amb el de dalt era el caminet, que transitava per la riera i que sovint es convertia en una via impracticable a causa de la meteorologia. La carretera de Premià de Dalt encara no existia i trigaria uns quants anys a fer-se (1891).
A més a més, el veïnat de mar tenia una economia molt dinàmica (pesca, marineria, comerç…) La de dalt era més de pagesia, estàtica i conservadora. Val a dir també que els càrrecs i les decisions sempre es prenien on hi havia l’Ajuntament, o sigui a dalt i miraven més pels interessos de dalt que no pas pels de baix, el qual fet sovint ocasionava conflictes. Finalment la separació dels dos Premià es va materialitzar el 9 d’octubre de 1836 i el primer alcalde va ser Joan Manent, que era alcalde de dalt, però era de baix a mar.
La independència eclesiàstica va ser el 1841, 5 anys més tard, i no va ser menys traumàtica ja que la parròquia de Sant Pere va fer una forta oposició. Un dels grans opositors de la segregació de Premià de baix va ser el rector.
Les raons per les quals hom volia aquesta independència es justificaven per:
El 7 de juliol de 1841 es va constituir la nova parròquia de Sant Cristòfol. El primer rector va ser Jaume Maratona.
Artista: Pol Peiró
Pol Peiró Navarro, artista premianenc neix a Premià de Mar el 1994. Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Peiró realitza la seva primera exposició, “Elemental”, l’any 2011 al Centre Cívic de Premià de Mar, alternant el treball de taller amb els estudis, guiat pel mestratge de Josep Maria Codina, Paulí Josa i Miquel Fernández. És així com comença a realitzar diverses exposicions i a participar en mostres col·lectives, alhora que rep els primers reconeixements en concursos de pintura i dibuix, entre els que destaca el Primer Premi del concurs de Pintura Ginefiv, d’abast estatal.
El mestratge dels pintors Josa i Codina esdevenen fonamentals en la seva trajectòria. Compartint amb ells hores d’estudi i de taller, Peiró comença la recerca del seu propi llenguatge plàstic, basat fonamentalment en el color, la taca i la visceralitat del gest, prescindint de qualsevol element figuratiu de referència. En el camí d’aquesta recerca del llenguatge propi realitza les seves primeres exposicions, entre les quals destaca “Cremant Núvols” a la Sala premiArt (la primera plenament abstracte), “Sense Embuts” a l’espai Capgròs i “Geo-graphies”, a la Galeria Lolet Comas de Mataró.
Paral·lelament al seu treball abstracte, Peiró comença un seguiment en viu de l’actualitat política catalana a través del testimoniatge gràfic, un projecte que acaba amb la realització d’una exposició itinerant per diferents indrets de Catalunya i que clou definitivament amb la publicació d’un llibre on recull les seves vivències artístiques com a retratista de personalitats polítiques.
L’any 2017 és un dels 8 artistes emergents seleccionats per al projecte Barcelona Porsche Art, una acció artística que consisteix en la creació d’una obra damunt del capó d’un Porsche 911 amb finalitats solidàries.
En l’actualitat, Peiró continua el seu procés de creació exposant en diversos espais i institucions, entre les quals destaquen les seves darreres mostres individuals “Supernova”, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida i “Càlida Tardor”, al Museu Arxiu de Llavaneres.