L’any 1892 una colla de seixanta premianencs va fundar el Centre Mutual l’Amistat Obrera, una entitat que complia les funcions de mútua en una època en què la seguretat social hauria estat un argument indiscutible de ciència-ficció. Les quotes dels socis de l’Amistat servien tant per facilitar ajudes als treballadors en casos de necessitat com per organitzar activitats recreatives com els famosos balls i festes de carnestoltes que tants premianencs encara recorden. En aquella època Premià de Mar tenia al voltant de 2.000 habitants dels quals 400 eren socis de l’Amistat.
L’edifici de l’Amistat va arribar el 1902, deu anys després de la creació de l’entitat, tal com es pot llegir a la façana del bar. Darrere d’aquestes finestres, el cafè de l’Amistat ha estat el punt de trobada d’unes quantes generacions de premianencs i també de moltes entitats que hi han tingut la seu. Algunes de les més emblemàtiques són la Penya Barcelonista, dues corals i els clubs de billar i d’escacs.
Amb el finançament dels treballadors, l’Amistat és un edifici que es va anar construint de mica en mica al carrer de Sant Antoni. L’escenari per poder-hi fer teatre va arribar el 1907 i el cinema trigaria dos anys més. Tot i que les projeccions més populars eren les comèdies, les arrels obreres de l’entitat també es deixaven veure en la programació de la sala i als anys trenta van tenir cert ressò pel·lícules soviètiques com “La pàtria et crida” o “El Cuirassat Potemkin”, ambdues distribuïdes pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. De fet, en els anys que va durar la Guerra Civil l’escenari de l’Amistat va estar força concorregut: cada dijous es feien festivals musicals per recaptar fons per a l’exèrcit de la República. En algun cas s’havien arribat a recollir fins a nou-centes pessetes en una sola nit!
Als anys 20 a l’Amistat se celebrava el ball blanc per carnaval, un ball on les noies havien d’anar vestides de blanc
L’any 2009 el Centre l’Amistat va cedir el seu edifici a l’ajuntament, que el va rehabilitar per fer-ne un equipament públic i per retornar a la propietat uns locals renovats. L’enderroc no va afectar la façana original ni l’estructura interior del cafè, però va deixar pas a la creació d’un nou Espai l’Amistat amb capacitat i condicions per oferir una activitat cultural per a tots els públics: teatre professional, audicions de concerts, cinema en alta definició i una gran varietat d’actes i espectacles públics. D’alguna manera, l’empenta inicial d’aquella seixantena de veïns particulars s’ha vist reconeguda al segle XXI amb l’esforç d’una entitat renovada i el compromís municipal.
Artista: Pol Peiró
Pol Peiró Navarro, artista premianenc neix a Premià de Mar el 1994. Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona.
Peiró realitza la seva primera exposició, “Elemental”, l’any 2011 al Centre Cívic de Premià de Mar, alternant el treball de taller amb els estudis, guiat pel mestratge de Josep Maria Codina, Paulí Josa i Miquel Fernández. És així com comença a realitzar diverses exposicions i a participar en mostres col·lectives, alhora que rep els primers reconeixements en concursos de pintura i dibuix, entre els que destaca el Primer Premi del concurs de Pintura Ginefiv, d’abast estatal.
El mestratge dels pintors Josa i Codina esdevenen fonamentals en la seva trajectòria. Compartint amb ells hores d’estudi i de taller, Peiró comença la recerca del seu propi llenguatge plàstic, basat fonamentalment en el color, la taca i la visceralitat del gest, prescindint de qualsevol element figuratiu de referència. En el camí d’aquesta recerca del llenguatge propi realitza les seves primeres exposicions, entre les quals destaca “Cremant Núvols” a la Sala premiArt (la primera plenament abstracte), “Sense Embuts” a l’espai Capgròs i “Geo-graphies”, a la Galeria Lolet Comas de Mataró.
Paral·lelament al seu treball abstracte, Peiró comença un seguiment en viu de l’actualitat política catalana a través del testimoniatge gràfic, un projecte que acaba amb la realització d’una exposició itinerant per diferents indrets de Catalunya i que clou definitivament amb la publicació d’un llibre on recull les seves vivències artístiques com a retratista de personalitats polítiques.
L’any 2017 és un dels 8 artistes emergents seleccionats per al projecte Barcelona Porsche Art, una acció artística que consisteix en la creació d’una obra damunt del capó d’un Porsche 911 amb finalitats solidàries.
En l’actualitat, Peiró continua el seu procés de creació exposant en diversos espais i institucions, entre les quals destaquen les seves darreres mostres individuals “Supernova”, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida i “Càlida Tardor”, al Museu Arxiu de Llavaneres.