Peça feta de granit, de forma rectangular. Fou trobada cap als anys 1982-1983 al pati de can Manent. Mesura 39 cm d’amplada, per 58 cm de llargada i 15 cm d’alçada. La pica presenta una forma cònica, amb una profunditat de 10 cm i un diàmetre de 27 cm, mentre que el broc té un diàmetre de 3 cm. Es troba fragmentada en dues parts. Possiblement data dels segles XVIII-XIX.

Les primeres referències documentals de Can Manent daten de l’any 1618. Així, l’any 1687 la masia de Can Manent era ”fleca, gavella y mesón en toda la extensión del camino Real”. El barri de mar de Sant Pere de Premià començava a prendre forma: d’aquesta manera es justifica la llegenda del pescador Cristòfol que, procedent de Premià de Dalt, és el primer que s’estableix arran de mar amb la seva família i d’alguna manera funda el barri de mar, el futur Premià de Mar.

A principis del segle XVIII les seves possessions arribaven a Vilassar. Cediren els terrenys per construir l’església del barri de mar que, l’any 1836, es convertiria en el nou municipi de Sant Cristòfol de Premià o Premià de Mar.

L’any 1977, l’Ajuntament compra la masia i comença les reformes per ubicar-hi la biblioteca municipal, que es va inaugurar l’any 1984 i que es traslladà l’any 2010 a Can Ferrerons. Les obres de reforma i adequació van ser dirigides per l’arquitecte Pere Tor. El Museu de l’Estampació va ocupar la planta baixa de la masia des de 1986 fins el 2001.