Fogó en granit. Fou trobat en la casa de cós d’estil pescador núm. 24 del carrer de Sant Francesc, datable al segle XVIII, actualment enderrocada, que havia estat propietat de Salvador Moragas. Hi havia viscut l’oncle d’en Bartomeu Morales, pescador.

Un fragment d’aquesta peça feia de llinda de la boca del forn de la casa i la resta es va trobar com a reompliment de la base del forn, que formava part de la cuina. Al seu costat hi havia la llar per cuinar i, a sobre, s’observava una gran campana que recollia els fums, ja que l’esmentat forn era d’una sola cuita. Això vol dir que quan es cremava la llenya el fum sortia per la boca, s’escombrava i es tirava la cendra en un forat que hi havia a la dreta i que anava a parar al cendrer o forat inferior. Un cop calent es coïa el pa i, si volien fer una altra cuita, calia repetir el procés.
La peça, de forma rectangular, presenta dos cremadors, dels quals només un es conserva sencer. Les seves mesures són:
– Llargada màxima: 61,5 cm
– Amplada: 42 cm
– Alçada: 21 cm
– Diàmetre extern del fogó: 19 cm
– Diàmetre intern del fogó: 12 cm

Molt probablement, als cremadors s’hi posaven a coure atuells de cuina amb la base convexa, que encaixarien perfectament en aquesta estructura. Pot observar-se també que el seu disseny permetia perfectament la circulació de l’aire durant la combustió, a fi i efecte d’evitar que el foc s’apagués. Es tracta d’una peça estilísticament força interessant, datable potser cap al segle XVII, ja que fou trobada reaprofitada en una casa construïda posteriorment. En qualsevol cas es tracta, fins on arriben els nostres coneixements, del fogó més antic documentat a Premià de Mar.