Les fites de terme són marques que es planten a terra per delimitar municipis o per marcar el recorregut d’una via. Les nostres fites actuals són de metalls per marcar els inicis i límits de pobles. Es creu que tenen el seu orígen en els mil·liaris romans.
Aquesta peça es trobava originàriament en la cruïlla de la Riereta amb el torrent Santa Anna. Fou trobada l’any 1985 desplaçada uns vint o trenta metres més avall. Està feta de pedra conglomerada i presenta una forma rectangular. Sembla que conserva restes fòssils del tipus nummulites amb dues cares epigrafiades i dues anepígrafes. Li falta l’ancoratge.
Mesura 66 cm d’alçada total, per 16 cm de llarg i 16 cm d’ample (cares anepígrafes), i 22 cm d’ample (cares epigrafiades).
Les lletres mesuren entre 3 i 4 cm d’alçada.
En una cara es llegeix:
TERMINO
DE
SN. PEDRO
DE
PREMIÁ
En l’altra cara, més erosionada, hi podem llegir:
[TE]RMIN[O]
DE
[P]REMIA
DE MAR
Ateses les característiques epigràfiques d’aquestes peces, potser cal suposar-les posteriors als fets esmentats, datables, doncs, en la segona meitat del segle XIX. No pensem, doncs, que es tracti pas d’una de les fites que es van posar l’any 1838, dos anys després de declarar-se la independència de Premià de Mar de Premià de Dalt: «El celador de caminos del gobierno superior político de la Provincia de Barcelona, José Esteve, acompañado de un escribano y dos testigos. Acompañaba a esta comisión un individuo de cada Ayuntamiento y un primer contribuyente
para fijar los hitos o mojones» (COLL i BERNAD 2009: 84).
Aquestes dades es complementen en els documents de mossèn Sanabre: «Certificat del secretari de l’Ajuntament dient que en l’arxiu hi ha les diligències següents: Govern Polític de la Prov. de Barcelona en què el celador, un escrivà i dos testimonis portaran a efecte la divisió del terme, posant les fites el 19 de setembre de 1838, vista la reial ordre del 17 d’abril de 1838 del Ministeri de la Governació, en què diu que ha donat compte a S.M. La Reina Governadora de la separació del barri de Premià de Mar o de baix del de munt o de Dalt» (MORAGAS i ESTRADA 1973).