L’any 1875 segons dades del registre Civil, dels 413 habitants desglossats per professions, consta que hi havia 85 pilots i 170 mariners, és a dir, el 61,74%. També hi trobem 41 teixidors i 6 fabricants del que serà l’inici de la principal activitat econòmica de la segona meitat del segle XIX: la indústria. Sobretot a partir de finals de segle, amb l’establiment de fàbriques tan importants com Can Puiggròs, la Fàbrica del Gas, Can Serra Oller, que seria el Vapor Vell, i la Foneria Roura.

L’arribada del ferrocarril, l’any 1848, sens dubte fou un motor pel desenvolupament econòmic de la comarca i de Premià de Mar. La implantació d’aquestes fàbriques modificaria substancialment tota la fisonomia urbanística del poble. Totes elles es van situar als afores del nucli urbà. Això motivaria la creació d’un eixample amb la construcció d’una nova tipologia de cases: les cases de cós per a obrers.

El decantador d’àcids ens parla del passat industrial de Premià, d’una època ja desapareguda que va fer que el nostre poble sigui com és, i no d’una altra manera. La indústria és clau per entendre la nostra història.

Aquesta peça fou recuperada de l’antiga fàbrica Gallart de Montgat, i pot datar-se de començaments del segle XX. A dins s’hi decantaven els àcids (sulfúric i altres) que després s’utilitzaven per a l’estampació i altres necessitats industrials d’aleshores.