Rubí 1905 – Premià de Mar 1981

Era una dona senzilla i amb pocs recursos econòmics, però amb inquietuds com la lectura, l’excursionisme o les sardanes, i tenia un gran coneixement cultural.

Li deien la Maria de cal Cocineru, el malnom amb què es coneixia el seu pare, en Cristòfol, el qual, a més de pagès, era cuiner. La Maria, el seu pare i veïns del carrer cuinaven per als treballadors de les fàbriques, com la de can Gravada, la fàbrica tèxtil de davant de casa. De vegades també cuinaven per a entitats i gent que celebraven trobades, i per Festa Major muntaven una parada de menjar preparat a la fira del poble.

No s’afilià mai a cap partit, però sí a les joventuts excursionistes de l’Ateneu. En temps de la Guerra Civil s’involucrà amb el moviment anarquista. El seu germà Esteve, combatent republicà, va desaparèixer el juliol de 1938 al front d’Aragó, a prop de Mequinensa.

Durant la dictadura va tenir alguns conflictes amb les autoritats franquistes: una vegada ella i la seva germana petita, la Teresa, van rebre una multa per negar-se a cantar, amb el braç alçat, l’himne falangista Cara al sol.

Combinava els seus quefers habituals amb els de mainadera i tenia sempre les portes obertes a tothom i un plat a taula per a qui ho necessités. Va col·laborar activament amb l’escoltisme laic de Premià de Mar i durant uns anys (1964-1966) va cedir uns espais de casa seva perquè els nois escoltes poguessin tenir-hi el cau.

Cap a 1916 la família rubinenca de Cristòfol Ramoneda Viñals i Dolors Rosés Escayola es va establir al núm. 9 del carrer Nou de l’Església, un carrer que ha canviat de nom vàries vegades: Francesc Layret (1936), José Antonio (1939) i, finalment, Gibraltar (1979). La Maria, la gran de quatre germans, hi va viure fins als darrers dies de la seva vida.