Lesmes Ruiz Romero va néixer el 30 de gener de 1870 a Noviercas, un petit poble de Sòria (Castella). De jove es traslladà a Lleida, on un germà seu hi feia de mestre, per estudiar magisteri a l’escola normal. S’hi graduà, va fer oposicions i el febrer de 1889, amb dinou anys, va guanyar la plaça de mestre amb destí a Premià de Mar, on clavà arrels. El 1897 es casà amb Antònia Serra, de família marinera i neboda de l’alcalde. Van tenir quatre fills i visqueren al Camí Ral.

L’any 1958 uns antics deixebles van promoure un homenatge a la seva memòria i li van fer una placa de marbre, amb el seu nom com a tribut principal d’agraïment i record. L’Ajuntament la col·locà en un carrer que a partir d’aleshores es diria calle del Maestro Lesmes Ruiz.

Joan Vilanó, Josep Botey, Martí Llenas i Francesc Mas i Abril explicaven que com a mestre era abnegat, que tenia una vocació intensíssima i constant i una gran força de voluntat per educar un centenar d’infants inquiets i esvalotadors. Aquests deixebles recordaven el mestre de minyons. Però de grans, també l’amic.

Lesmes Ruiz exercí la docència fins la seva mort (31.10.1918) a causa de l’epidèmia de grip que va provocar una gran mortaldat a la població. Un fill seu havia mort de tuberculosi pocs dies abans. Els quasi trenta anys de mestratge que Lesmes Ruiz va exercir a Premià de Mar van deixar una empremta profunda que encara avui recordem.

Recull gràfic sobre l’homenatge al mestre Lesmes Ruiz celebrat el 1958 (Jaume GODÀS, Aurora RUIZ i David CÉSPEDES, 2025)