Àngela Simó i Costa va viure a Premià de Mar tota la vida. De ben joveneta va començar a fer versos de memòria que, ja de gran, recolliria per escrit. La seva activitat laboral es va desenvolupar a l’empresa tèxtil Serra Ollé com a teixidora, igual que els seus oncles Felip i Anton, amb qui vivia al carrer del Centre, 13 (1936; avui Francesc Moragas). En el seu temps de lleure, l’Angeleta s’expressava a través de la literatura oral, feia poesies i les recitava als seus amics i familiars.

A la casa Serra-Ollé / als clients serveixen bé
Gènere bo i de poc preu / enlloc més el trobareu.

Els temes dels seus versos són molt descriptius d’una realitat compartida i, per tant, donen veu al poble. Però també descriuen les injustícies viscudes. Per això són també una font primària important, perquè recullen patiments i vivències dels premianencs durant la Guerra Civil i la postguerra.

Quan es va acabar la guerra / tinguérem molta alegria
pensant que a la nostra terra / hi hauria pa cada dia.
Però nostra estimada terra / és ben poc el que mengem
Ha vingut una postguerra / que si dura ens morirem.

El poemes d’Angeleta Simó són de caire costumista, popular i, en molts casos, també religiós; i s’identifiquen clarament per un estil molt personal, sensible i humil, sempre en rima consonant.

Déu ens dongui paciència / per passar aquests afanys
I també gran resistència / per poder viure molts anys.

Per Sant Jordi de 1988 Angeleta Simó va dedicar un Recull de Poesies* a les Germanes Josefines, Junta Rectora i Residents del Casal Benèfic Premianenc, on va passar els seus darrers dies. Ens queden el seu record i uns versos d’una gran autenticitat.

*Aquest recull i la postal han estat publicats per gentilesa de l’Arxiu Gómez-Fontanills, que en conserva uns originals.

Entrevista de l’AECC a Angeleta Simó (18′ 2”), enregistrada a casa seva el 15.12.1982. (font: Arxiu Gómez-Fontanills; digitalitzada per Premià Mèdia)