L’escola Assís va ser construïda l’any 1905 per la Congregació de les Germanes Caputxines amb la finalitat d’oferir a les nenes del poble un centre educatiu d’inspiració cristiana, després d’haver estat des de 1888 a can Giralt, una casa del carrer de Sant Cristòfol.

L’arquitecte premianenc Pere Tor i Bertran va rebre l’encàrrec de realitzar un pla especial per al desenvolupament de l’Escola Assís. En la memòria (segellada el 20 de febrer de 1985) ens aporta aquesta explicació tan interessant: «Edificio modernista que data en la primera década del siglo actual, que, por el uso que en el mismo se hace del ladrillo, en perfilamiento de huecos, composición de los mismos etc. y por la manera en que se resuelven algunas carpinterías (rectangulares) colocadas adosadas por el interior al paramento de fachada, prescindiendo del acartelamiento o arqueado del remate de ventanas, cabe atribuir a Josep Puig i Cadafalch. La certeza de su autoria o de su intervención, no se ha obtenido por falta de documentación, aunque el paralelismo de soluciones y tratamiento de superficies de fachada, que realizó en la reforma de la casa Baladia del Carrer Barón de Viver, nº 54 de Argentona, así lo hacen entrever. De todas maneras, es de suponer que su intervención fuera un tanto marginal a la concepción del edificio i se limitara a unos arreglos en el momento de dotar de cerramiento a la edificación, de “embellecerla” y darle carácter.»

+ info

L’any 1888 la congregació de les Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor va fundar l’escola Assís de Premià de Mar. El primer col·legi estava situat en una casa de cós del carrer de Sant Cristòfol, però el 1905 es va traslladar a un edifici de nova planta al carrer de la Plaça, aleshores carrer del Cementiri.

L’escola Assís destaca per l’abundància de maó vist, que contrasta amb l’estucat blanc de la façana. El maó s’utilitza en la decoració de les finestres, en els angles de les façanes, en la paret de l’última planta i en la coronació de l’edifici. Les obertures de les golfes formen arcs apuntats directes, mentre que les del primer pis i la planta baixa els formen de manera esglaonada.

L’edifici és d’indubtable estil modernista i, com diu Pere Tor, sembla que en gran mesura respon a l’estil propi de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, arqueòleg i redescobridor de l’art romànic català i que, posteriorment, també va ser president de la Mancomunitat de Catalunya. Altres hipòtesis apunten vers el reusenc Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí i també arquitecte destacat. Confiem que en el futur nous estudis ens permetran desvelar la incògnita i retre els honors corresponents a l’autor d’un magnífic i centenari edifici escolar.