Can Manent i can Batlle són a l’origen de l’actual població i les dues masies més antigues que es conserven del veïnat de mar. Eren cases de pagès a prop del mar i foren erigides en l’anomenada partida de la Romeguera de Premià. La masia de can Manent és l’edifici més antic de la nostra vila que es conserva sencer. Va ser construïda l’any 1616, però va ser a partir de 1708 que aniria creixent fins adquirir l’aspecte actual.

Ben a prop d’aquí, camí de l’estació de tren, hi ha can Batlle, que segueix Can Manent en edat: es va alçar deu anys més tard, el 1626. Cal tenir en compte, però, que allò que veiem avui de la masia de Can Batlle és el resultat de les reformes portades a terme l’any 1964. En els segles XVII i XVIII totes dues masies disposaven d’unes plantacions de vinya que arribaven gairebé fins al mar, ja que aleshores la costa premianenca no es trobava, esclar, seccionada pel ferrocarril. Al segle XVIII, per cert, la vinya assolí gran importància econòmica a la costa catalana i afavorí el comerç atlàntic. Premià desenvolupà una intensa activitat marinera i, com en tants altres pobles del Maresme, els seus homes s’embarcaven per fer la carrera de les Amèriques.

Un altre punt en comú dels dos edificis és que tant un com l’altre han complert funcions que van més enllà del que esperaríem d’una masia convencional. També al Camí Ral i dins els terrenys de can Manent, per exemple, s’hi va construir un hostal (1687) com a parada i fonda per al carruatges i diligències que unien les dues poblacions catalanes més importants de l’època, Barcelona i Perpinyà, «per la comoditat dels passatgers, i per ser lloc desert on es fan moltes maldats i robos, i els moros hi han fet algunes preses, (…) i vendre-hi també pa, vi, oli, sal i altres queviures a la vida humana necessaris».

S’hi podien allotjar els viatgers que passaven per Premià, alhora que feia les funcions d’estació de servei per a les cavalleries. Més endavant s’hi ubicà una taverna. La família Manent deuria tenir una certa flaca pels transports perquè anys a venir col·laboraria amb el seu carro a traginar les pedres necessàries per a la construcció de la línia del ferrocarril entre Mataró i Barcelona (1848).

Els descendents de can Manent van viure a la masia fins a la dècada dels anys 1960. Un d’ells va ser l’il·lustre pintor Joan Font i Mas, que va realitzar moltes pintures i dibuixos quan encara hi havia activitat. L’Ajuntament va comprar la masia (1975) i, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la va convertir en biblioteca (1984). La Biblioteca Can Manent va ser el primer espai públic de lectura de Premià de Mar en moltes dècades. També va acollir el Museu de l’Estampació en els seus inicis abans d’instal·lar-se a l’antiga Fàbrica del Gas (2002) i va ser la seu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals, així com d’altres entitats del poble, com el Casal de la Gent Gran, que es troba a tocar de l’edifici principal i situat just on als seus orígens hi havia l’era de la masia.

Quan la biblioteca es va traslladar al nou edifici del barri de Can Ferrerons (2010) va adoptar el nom de l’escriptor Martí Rosselló i Lloveras. Avui la històrica masia de Can Manent ha estat reformada per adequar-la als nous usos del segle XXI, i ha esdevingut la Casa de la Festa i de la cultura popular i tradicional catalana (2026); és a dir, la seu de les entitats que vetllen pels entremesos i el ric patrimoni immaterial de Premià de Mar.

FONT CATLLÀ, M. Rosa i GÓMEZ VINARDELL, Joan: CAN MANENT. 600 ANYS D’HISTÒRIA I EL NEIXAMENT D’UN POBLE – PREMIÀ DE MAR – Recull documental (Premià de Mar 2003)

Video: Carrarius RTVE-2. Premià de Mar (et alii)