Aquestes cases eren ja al segle XVIII l’habitatge característic dels pescadors i mariners catalans; gent de mar que sovint també feia de pagès i, per això, les cases tenien un hort al davant i un pati al darrere. Les que trobem aquí, en aquest nucli antic, expliquen el barri mariner de Premià, si bé a mitjan segle XIX els industrials premianencs en van construir per als treballadors de les seves fàbriques. Aquestes cases de cós, d’uns vint pams d’amplada, són l’edificació més característica de la comarca del Maresme. El nom prové del català antic: cors, que vol dir curs, trajecte a recórrer, camí. D’aquí el significat derivà per descriure un solar apte per a edificació dins un nucli de població.

+ info

Les cases de cós eren, des del segle XVIII, l’habitatge paradigmàtic dels pescadors catalans. De fet, la imatge habitual de les cases de cós era saludant l’horitzó a primera línia de mar, com a fons de tot el munt d’estris de pesca que s’hi recolzaven a l’entrada. La planta baixa acostumava a fer-se a un nivell més baix que el carrer. Malgrat que aquest fet fa els edificis més propensos a les inundacions, amb aquest soterrament s’aconseguia una millor regulació de la temperatura, per l’aïllament, i a la vegada s’aprofitava el sòl extret com a material per acabar d’aixecar l’edifici. Així doncs, amb l’hort al davant i el pati amb safareig al darrere, a la planta baixa s’hi situaven la cuina, el menjador i el contramenjador i al pis superior, les estances. Algunes de les cases de cós disposaven també de pou, el qual en moltes ocasions era compartit amb la casa del costat.

El nom prové del català antic: cors, que vol dir curs, trajecte a recórrer, camí. D’aquí el significat derivà per descriure un “solar apte per a edificació dins un nucli de població”. Un cós solia mesurar cap a cinc metres d’amplada. En alguns indrets també hi havia cases de cós i mig, fins i tot de dos cóssos, però les més habituals eren d’un sol cós.

Els habitatges dels carrers Aurora i del carrer Eixample, però també dels carrers de Sant Agustí, del Nord i altres del nucli antic, són un exemple característic de l’herència arquitectònica de Premià de Mar. Les cases gairebé segueixen fil per randa l’estructura pròpia de les cases de cós, l’edificació més característica de la comarca del Maresme. Haureu observat que la gran majoria conserven la façana de color blanc i donen al carrer un aire molt de poble. I, si sou perspicaços, també haureu observat que de vegades aquestes cases són més estretes i no arriben als cinc metres d’amplada que dèiem. El motiu és que no eren cases de pescadors, com altres de més antigues en altres poblacions costaneres catalanes, sinó que van ser construïdes al segle XIX pels industrials locals com a llars per als treballadors de les seves fàbriques, els quals sovint venien de pagès. Sabent el pa que es donava en aquells temps, no és d’estranyar que les mesures tradicionals sovint es retallessin un pam per aquí, dos pams per allà, més que res perquè ja aleshores aquestes coses eren relatives.