L’any 1892 una colla de premianencs va fundar l’Amistat Obrera amb la doble finalitat d’ajudar els treballadors i organitzar activitats lúdiques. Deu anys després el finançament dels socis permeté construir l’edifici primigeni (1902), la resta va anar venint de mica en mica: el teatre (1907), el cinema (1909)… Els espectacles més populars eren les comèdies, però les arrels obreres sempre eren presents en la programació de la sala. L’any 2009 el Centre l’Amistat va cedir el seu edifici a l’ajuntament, que el rehabilità per fer-ne un equipament públic. L’enderroc no afectà la façana original ni l’estructura interior del cafè, però va deixar pas a la creació d’un nou Espai l’Amistat amb capacitat i condicions per oferir una activitat cultural per a tots els públics. L’any 2011 l’ajuntament i l’entitat van acordar de compartir els espais i la propietat.

+ info

L’any 1892 una colla de seixanta premianencs va fundar el Centre Mutual l’Amistat Obrera, una entitat que complia les funcions de mútua en una època en què la seguretat social hauria estat un argument indiscutible de la ciència-ficció. Les quotes dels socis de l’Amistat servien tant per facilitar ajudes als treballadors en casos de necessitat com per organitzar activitats recreatives com els famosos balls i festes de carnestoltes que tants premianencs encara recorden.

L’edifici de l’Amistat va arribar el 1902, deu anys després de la creació de l’entitat, tal com es pot llegir a la façana del bar. Darrere d’aquestes finestres, el cafè de l’Amistat ha estat el punt de trobada d’unes quantes generacions de premianencs i també de moltes entitats que hi han tingut la seu. Algunes de les més emblemàtiques són la Penya Barcelonista, dues corals i els clubs de billar i d’escacs.

Amb el finançament dels treballadors, l’Amistat és un edifici que es va anar construïnt de mica en mica al carrer de Sant Antoni. L’escenari per poder-hi fer teatre va arribar el 1907 i el cinema trigaria dos anys més. Tot i que les projeccions més populars eren les comèdies, les arrels obreres de l’entitat també es deixaven veure en la programació de la sala i als anys trenta van tenir cert ressò pel·lícules soviètiques com “La pàtria et crida” o “El Cuirassat Potemkin”, ambdues distribuïdes pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. De fet, en els anys que va durar la Guerra Civil l’escenari de l’Amistat va estar força concorregut: cada dijous es feien festivals musicals per recaptar fons per a l’exèrcit de la República. En algun cas s’havien arribat a recollir fins a nou-centes pessetes* en una sola nit!

L’any 2009 el Centre l’Amistat va cedir el seu edifici a l’ajuntament, que el rehabilità per fer-ne un equipament públic i per retornar a la propietat uns locals renovats. L’enderroc no afectà la façana original ni l’estructura interior del cafè, però va deixar pas a la creació d’un nou Espai l’Amistat amb capacitat i condicions per oferir una activitat cultural per a tots els públics: teatre professional, audicions de concerts, cinema en alta definició i una gran varietat d’actes i espectacles públics. D’alguna manera, l’empenta inicial d’aquella seixantena de veïns particulars s’ha vist reconeguda al segle XXI amb l’esforç d’una entitat renovada i el compromís municipal.

*Avui serien cinc euros i mig.