Entre la platja i les vies, a uns dos-cents metres de l’estació del tren, l’any 1848 es construïren un edifici i unes vies mortes on aparcar els vagons i descarregar les mercaderies destinades a abastir les indústries i la població de Premià de Mar: carbó d’antracita o de pedra que hom carretejava fins a la Propagadora del Gas, per exemple, o productes per a la bona marxa de l’economia local, com ara borra per al tèxtil o bales de palla i sacs de contingut divers per als pagesos. Aquest indret, doncs, va rebre el nom de platja de la Descàrrega. La premianenca Jacinta Margenat ens explica amb nostàlgia: “Encara recordo la mare que em feia anar a cercar quatre musclos per fer el vermut. T’arribaves fins a la llosa de la Descàrrega, els collies i en arribar a casa ja tenien l’aigua bullent per escaldar-los. Però avui tot ha canviat tant…”.