És el nom popular de l’antiga fàbrica tèxtil Puiggròs, fundada en el segle XIX. Va ser especialment important a partir del 1929, quan la va comprar un fabricant francès i hi va començar a estampar amb una nova tècnica: la lionesa. A partir de la Lió el nou sistema es va escampar per tot el país i va constituir la tècnica d’estampació més utilitzada durant el segle XX a Catalunya. Fins que va tancar, l’any 1980, la Lió va ser una de les fàbriques d’estampació a la lionesa més importants d’Europa, i va generar un gran nombre d’empreses satèl·lit i una activitat productiva que va convertir Premià de Mar en referent mundial de gravació de motlles i de dissenyadors per a l’estampació en els anys 60 i 70 del segle XX.

+ info

L’escola de La Lió té el seu origen en la fàbrica de vapor de can Puiggròs, erigida el 1898 per Bartomeu Puiggròs com a seu d’una empresa de filats i teixits. L’edifici de maó vist és una mostra molt ben conservada de l’arquitectura modernista catalana aplicada a la indústria. Però la fama de la Lió va arribar després d’una greu crisi econòmica: l’empresa de Bartomeu Puiggròs havia funcionat a bon ritme fins l’any 1929, quan el crac més profund de la història de la borsa va afectar ràpidament tota l’economia mundial. És en aquest moment quan un industrial de la ciutat francesa de Lió adquireix can Puiggròs, que passa de produir filats i teixits a convertir-se en l’única fàbrica de Catalunya que utilitza l’avançat sistema lionès d’estampació —i del qual va néixer posteriorment la serigrafia—. Aquest canvi, però, no va significar la desaparició dels Puiggròs. Ben al contrari, perquè el nou propietari els va llogar la fàbrica i el mateix Bartomeu Puiggròs continuà fent-se’n càrrec.

L’època de màxima esplendor de la indústria va ser durant els anys cinquanta del segle XX, però a la dècada dels setanta el negoci va començar a anar a la baixa. L’any 1979, després d’una vaga, quaranta-un treballadors van ser acomiadats de la fàbrica. Era el principi del final de la Lió. Ep!, de la Lió com a indústria, esclar, perquè als anys vuitanta la Lió va protagonitzar una transformació encara més gran que quan va introduir el sistema francès d’estampació. I és que, des de 1987, l’encarregada d’interpretar la banda sonora d’aquest edifici ja no és la maquinària. Ara desenvolupen aquesta tasca els xiscles i les rialles dels alumnes d’una escola, una de les poques escoles del món que pot presumir de tenir un porxo magnífic i una xemeneia tan alta al bell mig del seu pati.