A finals dels anys 70, els veïns del barri van reclamar a l’ajuntament les plaques necessàries per a la identificació dels carrers i van suggerir que fossin noms geogràfics de l’antiga Corona d’Aragó. Un dia l’ajuntament hi va enviar el senyor Duran —un treballador de la brigada conegut amb el sobrenom d’En Mitja Pela— amb un carretó ple de plaques. En arribar l’home s’aturà a ca la Maria Serradell i les descarregà dient-li que ja se les repartirien. La dona expressà tot d’una la seva elecció: “Com que jo he nascut a Girona, el meu carrer serà el carrer Girona!”. I així, espontàniament, s’establí el nomenclàtor de la via pública.