El Patronat és una mostra de l’arquitectura modernista de principis del segle XX. El 1918 l’edifici, que havia estat magatzem de queviures, va acollir el Cinema Catalunya. El 1928 mossèn Josep Paradeda, rector de la parròquia de Sant Cristòfol, hi va aportar la gent del Centre Catòlic i va propiciar la creació del Patronat Catequístic, amb clara vocació religiosa. Al llarg dels anys, l’activitat principal va ser sempre cultural: teatre, sardanes, pessebres, llengua catalana… Als anys setanta la propietat en va fer donació a l’arquebisbat de Barcelona, l’entitat adoptà el nom de Patronat Social Premianenc i es va fer ressò de l’efervescència social i cultural d’aquells anys. L’any 2000 es va reformar i actualment té una sala per a la programació d’espectacles escènics i projeccions cinematogràfiques.

+ info

Els marcs arrodonits de les portes del Patronat conformen una de les façanes més peculiars de Premià de Mar. L´edifici seu del Patronat Social Premianenc és una mostra del modernisme català de principis del segle XX, però a dia d´avui desconeixem el nom de l´arquitecte que el va dissenyar.

El 1918 en aquest punt del carrer del reverend Paradeda s´hi va inaugurar el Cinema Catalunya. Era la segona sala de cinema de Premià de Mar i feia la competència al cinema de l´Amistat, uns metres més enllà.

I qui era aquest home que dona nom al carrer? Doncs bé, mossèn Josep Paradeda era el rector de la parròquia de Sant Cristòfol que l´any 1928 va propiciar la creació del Patronat Catequístic.

Conjugant els ensenyaments religiosos i la cultura popular amb esperit comercial, mossèn Paradeda va ser l´instigador, per exemple, de permetre l´entrada lliure als espectacles a tots aquells nens que presentessin un tiquet conforme havien assistit a la darrera sessió del catecisme parroquial. De fet, la relació entre la pastoral catòlica i el cel·luloide va ser tan íntima que durant la postguerra, mentre es reconstruïa l´església parroquial de Sant Cristòfol, la sala de cinema fou el lloc escollit pel mossèn per dir-hi missa.

El gran gir del Patronat s’ esdevingué el 1971 quan, per tal de demostrar el nou tarannà laic de l´entitat, es va canviar el nom del Patronat Catequístic pel de Patronat Social Premianenc, amb el qual encara avui és conegut. Eren els darrers anys del franquisme i l´efervescència social dels setanta s’hi va deixar notar amb actuacions com les d´Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra, que no eren precisament gaire parroquians.

Actualment, el Patronat té una sala amb platea, amfiteatre i 170 butaques. Allí s´hi pot veure una programació teatral pròpia, que per Nadal inclou Pastorets, i projeccions periòdiques de cinema.