L’any 1920 Pere Maristany Pons, un masnoví propietari de la indústria de lones Maxims, es va fer construir una casa senyorial en un terreny de la partida de les Travesseres. Uns anys abans havia obert la fàbrica al carrer de l’Esperança —fàbrica popularment coneguda com “can Pedritus”— i el 1922 va venir a viure a Premià de Mar en aquesta torre d’estil noucentista que ressaltava el seu estatus de potentat; l’escalinata i el porxo de l’entrada en són bons exemples. Però, degut a la crisi econòmica i al Crac del 29, la fàbrica es va veure obligada a tancar el 1931 i no es van poder fer les inversions per completar la construcció prevista en els plànols de l’edifici. La família hi va viure fins a finals dels anys vuitanta. Gràcies al desenvolupament urbanístic dels terrenys, l’any 1988 la família va cedir la finca a l’Ajuntament de Premià de Mar, que va reformar la casa per a l’ús públic. L’any 1991 s’hi instal·là l’Escola Municipal de Música.

+ info

Can Maristany és una torre de luxe construïda entre els anys 1916 i 1920. Els seus propietaris originals, la família Maristany, eren també els propietaris d’una fàbrica situada al carrer de l’Esperança, anomenada ca l’Escoda. En aquells temps, era una fàbrica de teixits coneguda com “can Pedritus”, del nom del seu amo, Pere Maristany.

La construcció de la torre de Can Maristany havia de ser una mostra que els Maristany eren una família amb possibles i per això van optar per un senyorial estil noucentista. L’escalinata i el porxo d’entrada a la primera planta en són un bon exemple. Però l’economia de l’època, a la fi de la Primera Guerra Mundial (1918), no ajudava al finançament d’una construcció tan ufanosa, i la família Maristany s’hi va deixar bona part de les inversions previstes per a la fàbrica, que es veuria obligada a tancar pocs anys després (1926).

L’Ajuntament de Premià de Mar va adquirir l’edifici l’any 1988 i el 1991 s’hi instal·là l’Escola Municipal de Música, que fins llavors era als locals de la Cooperativa La Unió, al carrer de Sant Pau. Per tal de fer efectiu aquest trasllat van caldre diverses reformes, com ara eixamplar la torre original o construir l’auditori en un lateral annex de l’edifici. Curiosament, el consistori ofereix aquest mateix auditori per celebrar-hi casaments civils.

Avui ningú se sorprèn de veure els estudiants camí de classe carretejant els seus instruments pels jardins de Can Maristany. Però potser la imatge més curiosa de la història de la finca ens meni a finals dels anys setanta quan en aquest jardí s’hi jugava a minigolf.