El carrer de Pompeu Fabra de Premià de Mar es troba al barri de Llevant, darrere la Masia Ribas, és paral·lel al mar i té una longitud d’uns cent setanta metres que van des del carrer d’Elisenda de Montcada a la carretera de Vilassar de Dalt.

Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia, quan aquest barri actual de Barcelona era encara un municipi independent. Va ser el petit de tretze germans i va estudiar enginyeria industrial. Exercí com a catedràtic de Química a l’escola d’enginyers de Bilbao, on visqué durant deu anys i on jugava a pilota basca. Quan va tornar a Catalunya es va aficionar al tennis.

Ja de petit s’interessà per la llengua catalana i, malgrat la formació tècnica, al llarg de la seva vida va dur a terme molts projectes lingüístics i publicà unes obres que han esdevingut fonamentals per a la normalització del català, com ara la Gramàtica Catalana (1918) o el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932).

L’any 1932 Pompeu Fabra va venir a Premià de Mar. Ens ho explica l’historiador Jordi Amat i Teixidó a la pàg. 54 del seu llibre Premià de Mar 1931-1945… República, Guerra Civil i primer franquisme (2001): «El diumenge 14 de gener, el filòleg Pompeu Fabra va pronunciar una conferència sobre la importància de la llengua catalana a l’escola nacional de nens: Amb la col·laboració de l’Ajuntament s’organitzaren uns cursets de català, que tindrien lloc dues nits per setmana a les Escoles Municipals, llavors situades als baixos de l’Ajuntament. El dia de la inauguració oficial del curset ens honorà amb la seva presència en Pompeu Fabra, que anava acompanyat del professor que impartia les classes, Joaquim Aroca (mort a la guerra civil). Una vegada feta la presentació del mestre, es pujà a fer un piscolabis al primer pis de l’Ajuntament, amb les autoritats i la Junta del Grup Excursionista Premià. Naturalment, en Pompeu Fabra era el centre d’atenció i tothom li feia preguntes. Jo, per la meva banda, vaig consultar-li si el costum de dir “bueno” s’arribaria a eliminar. El mestre em respongué, baixet i a cau d’orella: —Miri, no ho sé, però a mi també se me n’escapa algun de tant en tant.»

Aquesta anècdota curiosa és protagonitzada per l’escriptor premianenc Joan Vilanó. Jordi Amat la va trobar al butlletí de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals Les Nostres Arrels núm. 13 (Premià de Mar 1993).

L’any 2018 ha estat declarat Any Fabra per la Generalitat de Catalunya per commemorar els cent cinquanta anys del naixement del filòleg gracienc (1868-1948) i el centenari de la publicació de la Gramàtica Catalana. Doncs bé, la Societat d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans i el centre d’estudis Lo Cel han impulsat el projecte “Lingüistes pel carrer” i han concedit una distinció a l’Ajuntament de Premià de Mar perquè a la nostra vila li hem dedicat un carrer. Als Països Catalans hi ha 267 carrers, places, avingudes o espais públics que porten el nom de Pompeu Fabra, el qual ha esdevingut el lingüista més present als nomenclàtors dels territoris de parla catalana. Sens dubte, els seus mèrits són contrastats, però sobretot ho és la transcendència que ha tingut la seva obra en totes les generacions que han après català gràcies a la seva ingent aportació.

Després de la Guerra Civil, Pompeu Fabra s’exilià a França. Va viure a París i a Montpeller i va morir el dia de Nadal de 1948 a Prada de Conflent (Catalunya Nord).

Pompeu Fabra i Poch (Enciclopèdia Catalana)

Pompeu Fabra i Poch (Viquipèdia)

Retrat de Fabra (web Universitat Pompeu Fabra)

Carta i Diploma Any Fabra (150è aniversari)