El carrer

El carrer de Joan Prim té una extensió d’uns 750 metres i travessa tot el terme de Premià de Mar des del Camí Ral fins el Camí del Mig. Ho fa en línia recta, la qual cosa es deu molt probablement a la preexistència d’una riera, o a un desviament de la Riereta de Premià de Dalt. En la seva cruïlla amb la Gran Via de Lluís Companys s’obre la plaça dels Països Catalans, que és el centre geogràfic de la ciutat i també el seu centre neuràlgic. El 2019 les noves dependències municipals es traslladaren a aquest punt estratègic de Premià de Mar.

El passatge

El passatge del General Prim ret homenatge al mateix personatge. Sospitem que no ho va ser de manera premeditada, sinó que, a resultes del desenvolupament urbanístic de la perifèria del nucli antic de Premià de Mar, aparegué aquest passatge que inicialment no tindria nom i que l’ús i costum s’acabaria imposant per la proximitat amb el carrer de Joan Prim, ja que tots dos vials són paral·lels. Amb vuit travessies entre el carrer del Pilar i el Camí del Mig, però també per la seva amplada i una llargada d’uns 350 metres, el passatge del General Prim no és pròpiament un passatge, sinó un carrer amb tots els ets i uts, tot i que deuria ser secundari en comparació amb el carrer homònim, més important pel nombre de veïns, connexions i trànsit.

El personatge

Joan Prim i Prats va néixer a Reus el 1814 i va morir en un atemptat a Madrid el 1870. Va ser un important militar i polític progressista català. Anticarlí, primer lluità a favor d’Isabel II, però posteriorment es pronuncià en contra dels borbons. Va ser governador militar de Barcelona, president del Consell de Ministres, ministre de la Guerra i governador de Puerto Rico. Va lluitar al Marroc i a Mèxic, però també a Catalunya. Obtingué diversos títols nobiliaris i fou reconegut com a Gran d’Espanya. Va exercir un paper molt rellevant sobretot durant els anys posteriors a la Revolució de la Gloriosa (1868) en què aconseguiria entronitzar Amadeu I de Savoia.

D’ell és la frase «O faixa o caixa». La va dir en veient la insurrecció de Sant Andreu de Palomar i Barcelona durant la Revolta de la Jamància (1843), i significava que o bé rebria la faixa de general per haver vençut o bé el ficarien en una caixa de morts perquè l’enterressin. És a dir que si no guanyava hi deixaria la pell. Va bombardejar Barcelona durant dos mesos, va sufocar l’aixecament revolucionari i es va guanyar la faixa de general de l’exèrcit.

Joan Prim tenia parents a Argentona (Maresme) i per això visitava sovint la comarca. No sabem quins mèrits va fer ni si mai va venir a Premià de Mar, però si al seu dia hom li dedicà un carrer i un passatge deuria ser perquè el consistori d’aquell moment, i els successius també, van considerar que s’ho mereixia.

Joan Prim i Prats (Viquipèdia)