El carrer de Gibraltar és un carrer del nucli antic, paral·lel al mar, que va des de l’església de Sant Cristòfol fins a la Riera de Premià. Cap a la meitat, el travessa el carrer de Marina. Segons el plànol de Premià de Mar de 1861, en aquella època es deia carrer Nou de l’Església. Durant els anys de la dictadura franquista va rebre el nom de calle de José Antonio, en honor al feixista José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Española.

Quan a Premià de Mar hi havia mariners que s’embarcaven cap a ultramar, al carrer de Gibraltar hi havia la farmàcia de can Fontrodona. Aleshores, el carrer no es deia així, però un fenomen singular va fer que hom acabés batejant-lo amb el nom de Gibraltar. El farmacèutic estava subscrit al Brusi, nom popular amb què era conegut el Diario de Barcelona. Pels volts dels anys 1900-1920 sovint un diari no tenia més de quatre pàgines, i hom no considerava que calgués informar de gaires esdeveniments: el santoral, anuncis oficials, horaris de les diligències, teatre, el temps… Però per als nostres avantpassats era molt rellevant la informació dels vaixells que creuaven l’estret de Gibraltar. Quan els premianencs esperaven un parent que tornava d’Amèrica, podien saber quant temps trigaria a arribar a Premià de Mar: en trobaven informació detallada a la farmàcia.

A banda d’aquest fet local, el nom de Gibraltar també ens recorda un episodi clau de la història de Catalunya. El Tractat d’Utrecht (1713) recull la renúncia explícita de la Corona de Castella a la possessió del penyal de Gibraltar i la seva cessió a la Corona britànica a canvi que Anglaterra retirés el suport polític i militar als Àustries. Això comportà la derrota catalana en la Guerra de Successió, simbolitzada en l’Onze de Setembre de 1714.

Actualment (2019), la urbanització del carrer de Gibraltar, que dona preferència de pas als vianants, és un dels més bonics de Premià de Mar.

ARA PERTANYS I ARA JA NO. Tina Vallès (Vilaweb 06.06.2019)