Lloc/adreça: Carrer de la Vil·la Romana s/n
Tipologia: Jaciment arqueològic
Estil: Antic, Romà
Segle: I-VI dC
Observacions: La singularitat de l’arquitectura de l’edifici octogonal de l’Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l’occident de l’Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra, Portugal), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid, Espanya), datat d’inicis del segle V dC, s’aproximen molt a l’arquitectura de l’Horta Farrerons.

Descripció
Important edifici octagonal d’època romana que formava part d’una gran vil·la o mansió. Consta d’una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l’edifici presenta alguns dubtes cronològics. Potser es tracta d’una fundació baix imperial (segles III- IV dC), criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral·lels existents, generalment datats d’aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d’indicis que permeten apuntar que es tractaria d’una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l’edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, també presenta dubtes. La distribució dels diversos departaments de l’edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d’una vil·la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d’habitacions que s’han d’interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i, fins i tot, potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l’excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d’habitacions. L’ús residencial de l’edifici arriba a finals del segle IV dC, moment en què s’enderroquen i amortitzen les termes. A partir d’aquest moment, durant tot el segle V, i potser fins ben entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l’edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits de l’antic recinte termal seran emprats com a habitatge. La resta de l’octàgon, fins i tot l’exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal·lacions. L’edifici acollirà en aquells moments una considerable instal·lació vinícola, de la qual se n’ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col·locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L’ocupació de l’edifici sembla finalitzar entre els segle V i VI, període en què s’abandonen totes les instal·lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l’exterior de l’edifici, s’hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardo-romana.

Història
Les restes arqueològiques de l’Horta Farrerons s’han descobert i excavat al llarg de vuit anys. Però, el principal període d’excavació arqueològica es desenvolupa durant l’any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l’any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se’n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l’any 2006 quan a través d’un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l’Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d’excavació. Finalment, l’any 2008 es va realitzar la darrera campanya d’excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l’Ajuntament de Premià de Mar i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Posteriorment, amb la incorporació al perímetre del Projecte d’Intervenció Integral Santa Maria-Santa Anna-Tió (Pla de Barris), el jaciment de l’edifici octagonal va rebre un nou impuls econòmic que va permetre l’execució del projecte d’accessibilitat i obertura al públic (2014-2015) i l’execució del projecte d’ampliació (2017-2020); aquest darrer, amb un suport addicional dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (Projecte FEDER), el qual inclou la excavació del perímetre complet de l’edifici octagonal i la museïtzació. El nou Museu Romà de Premià de Mar preveu obrir les seves portes el 2022.

+info

Museu Romà (web del Patrimoni Cultural)