L’Ajuntament de Premià de Mar ha iniciat el projecte MURALS PER LA IGUALTAT per exhibir en l’espai públic de Premià de Mar imatges i missatges que facin èmfasi en el valor universal de la IGUALTAT. Aquest és un objectiu sobre el qual cal anar insistint sempre per fer que la nostra comunitat estigui cada dia més cohesionada i la nostra ciutat sigui cada dia més igualitària, lliure i i solidària.

La data del 8 de MARÇ, que és el Dia Internacional de les Dones, és un moment clau per treballar aquest objectiu. I ho fem a través de moltes iniciatives que volen ser tangibles i efectives. Però amb això no n’hi ha prou. Pensem que és bo que el missatge de la IGUALTAT sigui present en l’espai públic de manera permanent.

Aquí ho fem a través de la reproducció d’imatges de persones vinculades a Premià de Mar perquè posa de relleu que no partim de zero, sinó que abans que nosaltres altres persones, homes i dones amb història, han dedicat esforços a l’objectiu de la IGUALTAT. Des de l’Ajuntament, i en col·laboració amb persones i entitats, iniciem aquest projecte que esperem que tingui un llarg recorregut.

La mestra republicana

L’historiador Jordi Amat, explica que durant la Guerra Civil, i per primera vegada a la història, a Premià de Mar hi va haver escoles mixtes, en les quals nens i nenes anaven junts a classe, i no separats com era costum des de sempre. Van ser quatre escoles vinculades al Consell de l’Escola Nova Unificada, de la Generalitat de Catalunya. Els alumnes de 7 a 14 anys rebien una formació seguint l’innovador mètode pedagògic de la italiana Maria Montessori.

Els mestres van rebre instruccions sobre coeducació, laïcisme i sexualitat, i que havien d’educar en la igualtat i en la llibertat. Per això la frase de Neus Català té tot el sentit del món en aquest context educatiu i del 8M. A l’Escola Nova Unificada republicana hi eren presents el teatre i el cinema, el joc i l’esperit científic i, sobretot, despertar l’avidesa pel coneixement, També era important la col·laboració dels pares amb l’escola. Tot això ens ho explica Jaume Godàs en un article publicat en un butlletí de l’AECC.

A Premià de Mar el director de l’escola era Cristòfol Ferrer, que va exercir la docència amb una pedagogia avançada. Per exemple, feia sortides amb els nois i noies, que buscaven fòssils a la muntanya i petxines a la platja; els col·lecionaven i feien treballs creatius. Aquestes activitats avui són molt habituals a les escoles, fins i tot n’hi ha que planten hortalisses al pati. Però l’any 1938 aquesta pràctica era molt innovadora.

El desembre de 1937 la Generalitat va nomenar Soledat Brunet Bellver com a mestra de primària a la nostra vila. No és aquesta mestra que surt a la magnífica foto d’Agustí Centelles, però segurament s’hi assemblava força.

La foto d’Agustí Centelles

Agustí Centelles i Ossó va ser un reporter gràfic que durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va desenvolupar una tasca molt important de documentació i denúncia de la realitat i la cruesa del conflicte. Per aquest fet va obtenir un reconeixement internacional de primer ordre i el seu llegat és un testimoni de més de 12.000 imatges en blanc i negre.

La càmera Leica de Centelles va capturar moltes escenes bèl·liques, però també va immortalitzar la vida quotidiana del nostre país. Per exemple, l’Escola Nova Unificada de Catalunya, una experiència de pedagogia activa, coeducativa i catalana, que ja hem dit que també va ser un fet a Premià de Mar. La fotografia que reproduïm en aquest mural és de l’any 1938 i reflecteix la voluntat transformadora del govern de la República d’educar nens i nenes en la IGUALTAT.

L’any 2022 l’Ajuntament de Premià de Mar va signar un acord de col·laboració amb la família de l’insigne fotoperiodista. El premianenc Sergi Centelles va donar a l’arxiu municipal més de vuit-centes imatges revelades pel propi autor, el seu pare, el qual havia viscut a Premià de Mar durant trenta anys. Per a Premià de Mar és un honor compartir veïnatge amb ciutadans compromesos amb un llegat històric singular, que reforça la nostra identitat col·lectiva i que contribueix a construir una ciutat millor. Agustí Centelles i Ossó té dedicat un parc a la ciutat a la cruïlla de la Gran Via de Neus Català amb el torrent de Can Malet.

La frase de Neus Català

Aquesta és una de les imatges més impactants de Neus Català, una dona catalana que va ser supervivent dels camps de concentració nazis i un símbol de resistència, memòria i lluita pels drets humans.

El seu vincle amb Premià de Mar ve de la Guerra Civil espanyola —sí, la mateixa guerra que va fotografiar Agustí Centelles molt abans de venir a Premià de Mar—. Neus Català, que era infermera, es va fer càrrec dels nens orfes de Negrín acollits a la colònia de Les Acàcies, a Premià de Dalt. Eren nens provinents d’altres fronts de la guerra. Durant aquell temps, Neus Català baixava a la platja cada matinada i prenia un bany a la mar Mediterrània.

El gener de 1939 es va emportar aquells nens a França perquè no caiguessin en mans feixistes, i els va repartir en famílies. Català va lluitar a la resistència francesa i va ser detinguda pels nazis. El 1944 va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, el principal camp nazi destinat a dones, on va ser obligada a treballar en la indústria armamentística en condicions extremes.

A la fotografia apareix amb l’uniforme de presonera, identificada amb el número 50446, que correspon al camp de treball on va ser explotada.

Aquesta imatge no és només un retrat: és un testimoni directe de la repressió, la deshumanització i el patiment de milers de dones, però també de la seva força, dignitat i capacitat de resistència. Neus Català, lluny de rendir-se, va formar part d’un grup de dones que van sabotejar la producció d’armes nazis des de dins, convertint-se en un símbol de lluita contra el feixisme.

La seva frase diu: «La llibertat és una cosa que encara no tenim guanyada i per la qual hem de lluitar sempre.» Quan una persona que ha sofert tant en un camp de concentració parla de llibertat, li hem de fer cas. Perquè sap de què parla.

Alliberat el camp de concentració va tornar a França, es va casar i va tenir fills. Més tard, quan el dictador Franco ja havia mort, va tornar a Catalunya. I de camí cap a casa va dir: «Aturem-nos a Premià, vull tornar a trepitjar la sorra d’aquella platja i mullar-me els peus en aquell mar tan reconfortant.»

Neus Català va morir als Guiamets, el seu poble natal, l’abril de 2019. Pocs dies després, Premià de Mar li va dedicar el nou tram de la Gran Via.

Entrevista de Premià Mèdia a Sergi Centelles Martí (25.03.2026):

Crèdits

Aquest mural és iniciativa del servei municipal d’Igualtat i és obra de Grafftech i Suite of Art. La imatge ha estat reproduïda a la paret mitgera de l’escola El Pilar, que l’ha cedida desinteressadament al municipi per a aquesta acció artística en l’any del 60è aniversari de la fundació del centre. La imatge correspon a l’Escola Nova Unificada de Catalunya. És una fotografia realitzada l’any 1938 pel fotoperiodista Agustí Centelles i Ossó (© Espanya. Ministeri de Cultura. Archivo Histórico Nacional, ref. Centelles 9909), una primera còpia de la qual forma part del fons gràfic de l’Arxiu Municipal de Premià de Mar.

Premià de Mar, març de 2026