Una vegada un grup de veïns va entrar una instància a l’Ajuntament per demanar el reconeixement oficial a la trajectòria exemplar d’una dona d’una gran humanitat que havia dedicat la seva vida a guarir malalts i atendre famílies necessitades sense horaris, dia i nit, tot l’any.

Conxita Leante i Ana va néixer a Barcelona el 30 d’abril de 1902. Era filla d’una modista i un treballador del Teatre Barcelona. Es graduà a la Facultat de Medicina de Barcelona amb un brillant expedient acadèmic. El 1929 començà a exercir a Premià de Mar i hi passà la Guerra Civil i la postguerra. Va viure al carrer de Sant Cristòfol, 41 (que durant la Segona República es va dir de Jacint Verdaguer). Fou aleshores que desplegà una incondicional entrega al servei dels ferits de guerra i dels malalts per la misèria. Durant la postguerra i donant suport i consol als qui se li acostaven, sobretot durant la postguerra.

Va ser llevadora i practicant de Premià de Mar durant quaranta-cinc anys: literalment, molts premianencs van passar per les seves mans tot just acabats de néixer. El juny de 1960 va rebre el nomenament oficial com a practicant, plaça que va haver de lluitar fins el 1965 perquè fos definitiva.

La Conxita va ajudar totes les persones que la van necessitar, anant sempre més enllà del deure professional. Va ser una de les primeres premianenques a conduir una moto, i sovint la feia servir per arribar abans on requerien els seus serveis. La mort del seu marit i dels seus dos fills va augmentar la seva generositat vers els veïns d’una vila no gaire més gran que l’actual nucli antic.

Poc abans de morir  a l’hospital de Mataró (05.08.1996), l’Ajuntament li va retre el reconeixement sol·licitat pels veïns i avui un carrer de Premià de Mar duu el seu nom. És un carrer modest del nucli antic. Recordarem sempre Conxita Leante com a referent indiscutible, pels seus valors i el seu compromís amb els premianencs.