Premià de Mar
Patrimoni cultural
  • Mapa interactiu
  • Recull de Premsa
  • Inici
  • Carrers i places
    • Edificis i béns protegits
    • Nomenclàtor municipal
    • Escultura al carrer
    • Murals i grafits
    • Fires, mercats i botigues
  • Museus i arxius
    • Arxiu Històric Municipal
    • Museu de l’Estampació
    • Museu Romà
    • Exposicions
    • Col·lecció d’art
    • Església de Sant Cristòfol
    • La Mirada dels Premianencs
  • Històries i rutes
    • La Guerra Civil
    • Monòlits
    • El barri de Santa Maria
    • La Ronda de Premià
    • Projecte Arrela’t
    • Notícies antigues de Joaquim Margenat
    • Personatges
    • Història al carrer
  • Festes i entitats
    • La Festa Major d’Estiu
    • La Festa Major d’Hivern
    • Figures d’entremès i balls de cercavila
    • Entitats premianenques
  • Lletres i publicacions
    • Primília Contes
    • Autors locals
    • Edicions digitals BMR
    • Hemeroteca
  • FORMULARI PARTICIPATIU
  • MAPA DEL PATRIMONI DE PREMIÀ DE MAR
  • APP ITINERARIUM
  • BÚSTIA CIUTADANA
Mapa interactiu Recull de Premsa
Carrers i places
Edificis i béns protegits
< Tornar al llistat
Horta Farrerons - Vil·la de Can Farrerons

Lloc/adreça: Carrer Enric Granados, cantonada Santiago Rusiñol
Tipologia: Jaciment arqueològic
Estil: Antic, Romà
Segle: I-VI dC
Observacions: La singularitat de l’arquitectura de l’edifici octogonal de l’Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l’occident de l’Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid), datat d’inicis del segle V dC, s’aproximen molt a l’arquitectura de l’Horta Farrerons.

Descripció
Important edifici octogonal d’època romana que formava part d’una gran vil·la o mansio. Consta d’una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l’edifici manté certs dubtes a nivell cronològic. De forma general es tendeix a pensar que es tracta d’una fundació baix imperial (segles III- IV dC),  criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral?lels existents, generalment datats d’aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d’indicis que permeten plantejar que es tractaria d’una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l’edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, manté també certs dubtes. La distribució dels diversos departaments de l’edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d’una vil·la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d’habitacions que s’han d’interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i fins i tot potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l’excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d’habitacions. L’ús residencial de l’edifici finalitza vers finals del segle IV dC, moment en que s’enderroquen i amortitzen les termes. A partir d’aquest moment, durant tot el segle V i potser fins entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l’edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits 2 i 3, a l’antic recinte termal, seguiran essent emprats com a habitatge. La resta de l’octàgon, fins i tot l’exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal·lacions. L’edifici acollirà en aquells moments una considerable instal·lació vinícola, de la qual se n’ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col·locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L’ocupació de l’edifici sembla finalitzar-se entre els segle V i VI, període en el que s’abandonen totes les instal·lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l’exterior de l’edifici, s’hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardoromana.

Història
Les restes arqueològiques de l’Horta Farrerons s’han descobert i excavat al llarg de 8 anys. Però, el principal període d’excavació arqueològica es desenvolupa durant l’any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l’any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se’n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l’any 2006 quan a través d’un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l’Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d’excavació. Finalment, l’any 2008 es va realitzar la darrera campanya d’excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l’Ajuntament de Premià de Mar i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Ajuntament de Premià de Mar Diputació de Barcelona Generalitat de Catalunya
FORMULARI PARTICIPATIU
El patrimoni cultural també és cosa teva. Vols fer-hi aportacions?
MAPA DEL PATRIMONI DE PREMIÀ DE MAR
Tot el patrimoni premianenc en un clic! Elaborat per Diputació de Barcelona (2011)
APP ITINERARIUM
Per resseguir in situ diversos escenaris de Premià de Mar

(en construcció)
BÚSTIA CIUTADANA
Suggeriments, queixes, preguntes...
Comparteix-ho a les xarxes
Facebook Twitter Google Plus Whatsapp

Avís legal | Crèdits